Per a gaudir d'un pont entretingut musicalment, deixo la recomanació de tres discs que m'han donat alegria durant aquets últims dies. Els llistaré en ordre de el que més he escoltat al que menys, que no vol dir que m'agradin més o menys, sinó que m'ha agafat per aquí.
En primer lloc, Unicorn, disc folklòric, medieval fantàstic, del duet Tyrannosaurus Rex (més tard Marc Bolan reduiria el nom a T. Rex i es menjarien el món amb el seu glam rock). Lletres bastant volades plenes de literatura a l'estil del Senyor dels Anells, però i que, és deliciós, les textures acústiques, la veu de Marc Bolan, la psicodèlia que es respira... i la cançó She Was Born To Be My Unicorn.
En segon lloc, Stormcock, de Roy Harper, cantautor folklòric bastant obscur. Quatre cançons formen l'àlbum, basades sobretot en les guitarres acústiques. Però, aburreix? De cap manera, la forma en com progressen, la desolació que es respira, les lletres, i el conjunt, no sé, de la millor música de cantautor que es pot trobar. Recorda per moments a Jethro Tull. Les meves preferides, The Same Old Rock (segon tema) i Me And My Woman (quart i últim tema).
Finalment, un clàssic, Rain Dogs, de Tom Waits. Rock de les cavernes, música de cabaret, avantguarda... no sé com definir això. Es tracta d'un disc molt dens, ple d'una mica de tot, guiat sempre pels alucinants trucs vocals d'en Tom Waits i els arranjaments tan ben montats. Any 1985, els sintetitzadors feien qualsevol so, però no, ell ho va voler tot natural. I sí, per molt que no ho semblin, els sons que sentim son ben reals. Moltes cançons, totes tenen alguna cosa, però em quedo amb Clap Hands, Jockey Full of Bourbon, i l'eterna i clàssica Downtown Train. També la titular... i bah, un grapat més.
I au, ja teniu les claus de la felicitat. Passin un bon pont.
Com a regal per a aquestes festes un nou enregistrament de curta durada de Sam Destral. Vuit cançons que no arriben als catorze minuts. En coneixeu un parell o tres. Ella està morta, llançada amb el seu famós vídeo, després Sermó Líric. Ritual la vau conèixer sota el nom d'Apologia del somni que ha decidit robar el nom d'una altra cançó que ha estat mutilada i rebatejada com Quan erem angels. Les altres tot nou. Aquest cop només tenim dos instrumentals i que serveixen d'introducció als temes que segueixen. Rock psicodèlic, folk, i electrònica (a Dum Dum) hi podeu trobar.