Petita crònica de la semifinal a Viladecans (9/7/2010)

Allí hi va ser Sam Destral. La imatge original del grup, en una autèntica missió mesiànica, es trobava (i encara es troba) fent el camí de Santiago, així que vam reclutar un substitut, que també va fallar a l'últim moment. De totes formes, es va poder improvisar una altra imatge suplent que va realitzar amb perfecció les difícils tasques que té assignades.

Es van fer unes quantes fotografies, que es poden veure al Facebook. S'havia de grabar un vídeo però, coses de la tecnologia, va desaparèixer. Per una banda bé, no necessitem més versions de Res no és mesquí, però per l'altra... us quedeu sense escoltar (Sense títol) una de les peces centrals de l'immininent LP.

Com a compensació, aquí la lletra, que havia publicat en algun altre lloc fa temps:

Amor apaga els llums o moriré de dolor
I treu dels meus ulls aquesta maleïda visió
Surt, tanca la porta, deixa'm sol a l'habitació
I fes que les veus callin, prou! Deixeu de fer tant soroll!

Potser plou...
...o estic boig

Aquell punt borrós es fa més gran i em segueix on vaig
Però de cop desapareix i em dona un fort cop al cap
Em remou l'estòmac, vull matar-lo i no sé on està
Crido, em retorço per terra i segueixo cridant

Potser boig...
... o estic plou?

Estranya, sembla el teu nom
Voldria tallar-te el coll
I no plou, per què vens?
Podries haver avisat amb més temps

I m'haguès preparat
Amb una bala al cap, somrient...

...com un boig...
...que no plou?

Dolça vine'm a buscar, no sé si sóc viu o mort
Porta'm un got d'aigua i treu-me de damunt el calor
Obre les finestres, vull saber si ha plogut o no
Si els nens estan fora o sols aquí hi sóc jo cridant...

...com un boig...
...com un boig!!

Va ser escrita pels volts de 2007-2008, però mai em vaig atrevir a enregistrar-la, fins farà unes setmanes.

Tornat al Certamen, tot i no passar a la final, la sensació és positiva. El món de cantautors del país és molt divers i amb coses interessants. S'auguren més actuacions i escàndols.