Avui m'he aixecat amb la cançó "Homes i dones del cap dret" de Quimi Portet al cap. He corregut a posar-m'he de nou el disc i gaudir-lo un cop més.
En fi, ja vaig parlar del disc fa un temps, tot i que amb els mesos les perspectives canvien, i el tema del qual he començat parlant se m'ha obert més enllà de la meva visió de llavors. Un manifest, això és. No només ecologista, com donen a entendre moltes frases, sinó de la decadència del nostre país (vençut pel davant i pel darrere, com bé diu). A dia d'avui, en aquest estiu estrany, ple de desenganys amb la qüotidianitat social, política, etc, les paraules de comiat d'"Homes i dones del cap dret" són més vigents que mai. Si el present és prou fosc, tenim al davant un futur incert, del que no sabem si esperar alegries o noves decepcions.
I malgrat arribem a una fi més o menys satisfactòria... realment hi ha alguna esperança per als homes i les dones del cap dret en aquest món, a dia d'avui? Tan de bo. Però necessitem bastant més que bones intencions.
Pel moment, "més val agafar-s'ho amb conya", diu el filòsof.
També podem encomanar-nos a la Mare de Déu del Vinyet (abans que a algun déu despistat que va deixar-se el foc encès o algun déu amb calçotets que s'entreni per al judici final).
ResponEliminaFotut, sigui com sigui.