Sense pedres, però sense roses, sense tempestes, però sense calma, sense mort, però sense vida

Un nou tema que possiblement s'inclourà en un EP pròxim on crec que faré algunes versions dels meus artistes preferits.

Abaixeu una mica el volum després del tercer "Sense pedres..." ja que ve una part de "Trash Metal" ensordidor... era necessari per a acabar de fer rústica la cançó.

La lletra està feta a partir d'un poema-escrit de Sarai Ruiz, perfecta musa.

Estàs cansada de perdre, ja no vols jugar
Vols trencar tots els esquemes, depurar la ment
I viure la vida, sense regles, sense cap llei...

Agafa les teves coses, comença el camí
Cap aquell vell bosc verge que has de descobrir
On t'hi voldries perdre, oblidant el dia i la nit...

Sense pedres,
però sense roses,
sense tempestes,
però sense calma,
sense mort...
però sense vida

Així doncs apuja muntanyes i baixa't els cels
Regira les nits, horitzons, cada racó de mar
I cerca ser lliure, més enllà per poder-ho ser aquí...

Sense pedres,
però sense roses,
sense tempestes,
però sense calma,
sense mort...
però sense vida

I arriba a la fi dels teus dies i digue'm que has vist
Si viure per viure la vida t'ha fet més feliç
Si adormint el teu cor aconsegueixes forjar-te un destí

Sense pedres,
però sense roses,
sense tempestes,
però sense calma,
sense mort...
però sense...

Així, si mai canvies de parer, vine a viure amb mi
I surt d'aquell lleig hivernacle de somnis incandescents
Saps que tindràs... una autèntica història d'amor

Plena de pedres,
però amb mils de roses,
patint tempestes,
dins de la calma.
Viurem la mort...
per trobar la vida.

ENLLAÇ: Sense pedres, però sense...

En streaming a Música Lliure: http://www.musicalliure.cat/media/files/Samdestral/859

Salut!

PS. Vaig poder veure en Quimi Portet a les festes de la Mercè. Llàstima que no m'hi vaig poder amistançar, el vaig veure desaparèixer... :(