És molt lleig, que després de les tristes pèrdues en el món musical de la setmana passada, servidor no diguès res. Així, que he de fer un mea culpa i redimir-me, dedicant aquesta entrada als dos grans artistes desapareguts. La mort d'un d'ells, s'ha sabut fins i tot per les notícies de la sopa, la de l'altre, l'he sabut per casualitat. Curiosament, els dos són reinventors d'estils, i igual d'importants.
Comencem:
Enrique Morente, se'n va el dia 13. Se n'ha parlat molt, així que no puc dir res més. Sol això:
Mai he estat seguidor del flamenc, pero fusions així, hereves de "La leyenda del tiempo" de Camarón, em deixen bocabadat. Mai acabaré de digerir del tot els coros de les noies, però s'ha de dir que es tracta d'una gran interpretació. I és que cal valor per agafar a Cohen i reconvertir-lo en una peça així, i sortir-se'n!
Don Van Vliet, conegut en el món de la música com a Captain Beefheart, amic del també difunt Frank Zappa, amb el que va grabar un disc i hi va participar en altres. Però el millor és la seva pròpia discografia. Discs com Safe As Milk o Trout Mask Replica van reinventar d'arrel el blues. Després de treure el seu últim treball als anys 80, es va retirar i dedicar a la pintura. Ens va deixar el 17 de desembre, divendres. En aquest cas, les paraules també sobren, i la millor forma d'homenatjar-lo és escoltant peces com aquesta:
És el cicle de la vida terrenal, però deixant la seva música, han aconseguit fer-se immortals. És al que tots aspirem d'alguna forma.
No sé si és que tinc idealitzat el Leonard Cohen o infravalorat el flamenc, o totes dues coses, però no m'agrada gaire aquesta versió si la comparo amb l'original.
ResponEliminaNo havia escoltat mai el Captain Beefheart. Curiós, que s'acabés dedicant a la pintura :-) Suposo que no es pot deixar de ser artista.