Això és un tast de les noves cançons que prepara Sam Destral per al proper "disc" o "àlbum" (sí, això seria més adequat). En va tocar algunes al Macondo Bar, el 17 de gener, i les tocarà novament (i potser alguna altra) al Pla de la Calma, Cardedeu, el 25 de febrer. I per allà el setembre, a Manresa, tot i que s'esperen més actuacions entremig.
Pel que fa als nous temes, només es va enregistrar aquest:
Que conté les següents paraules:
I la vaig sentir cantar
Ben aprop meu, no podia tornar enrera
M’hi vaig començar a acostar
Allunyant-me poc a poc de la carena
La vaig veure em vaig enamorar
Ella va fugir, i jo començava a odiar-la
Però al moment va tornar a cantar
I sense pensar, jo ja tornava a cercar-la
Al final de la foscor...
Llum
I vaig veure els blaus ulls
El seu rostre m’obligava anar a agafar-la
I em vaig plantar al seu davant
I ella seguia cantant, immaculada:
“Lalalalal...”
I al darrere crits, que em volien fer tornar
“No us conec de res, deixeu-me, torneu a casa”
“Per favor amor, pots deixar ja d’escoltar-la”
Però no podia pas, no, ni tampoc de contemplar-la
Sorolls estridents, molts cops i el món s’acabava al meu darrere
L’últim que vaig veure van ser uns ulls roigs en lloc dels blaus d’ella
Foscor i fum és tot el que des de llavors se’m deixa veure
I la meva existència es manté pel cant de la sirena...:
“Lalalala....”
L'autor diu que se sent mig orgullós d'aquesta peça. Aviam com quedarà enregistrada amateurment. Ah, s'ha actualitzat la "biografia" de l'autor, a mà dreta.
Passeu uns bons dies, amics. Fins aviat.
Un final ben enèrgic! "Al final de la foscor… llum", però és llum per tornar a la foscor.
ResponElimina