...dormit a l'alba. Sota una olivera, i coi, em creia a resguard.
Res, la meva cançó preferida de Lluís Llach d'avui. Sento no poder actualitzar això gaire sovint, encara menys que abans, que ja era poc. Això no és bo de cara a aconseguir seguidors, imagino. Però no s'hi pot fer res, esperem en unes setmanes, o un mes, o així, que el bloc reneixi amb cançons noves (que hi són). De moment ja hi ha artistes interessants que han tret nous treballs... els voleu sentir? Són Nacho Vegas, amb "La zona sucia", Christina Rosenvinge, amb "La joven Dolores" (aquest està a Spotify i és bastant bo) i el de Radiohead està al caure, així com el dels Manel, tot i que no diuen res. També Hitman's Heel, del baixista d'Einstürzende Neubauten, Alexander Hacke, que surt aquest divendres. Aquest any sembla carregat, i ja veureu quan estigui apunt el nou de Sam Destral :D
En fi, us deixo amb en Llach, atenció a l'èxtasi final:
Homeeee!!! Què hem de dir d'aquest clàssic? És genial, aquesta cançó!
ResponEliminaAh, i has sentit (suposo que sí) la versió de l'Adrià Puntí?
http://www.goear.com/listen/5d690c5/jo-tambacopy-he-dormit-a-lalba-puntashy
Tot i que, per mi, no supera l'original, és curiosa. Si havia de fer una versió del Llach, aquesta cançó li va com l'anell al dit.
Sí, la vaig descobrir cercant algun comentari sobre la cançó, ja que no sembla tenir tanta fama com altres clàssics. Opino el mateix que tu, no supera l'original però té detalls curiosos (com quan es transforma en una espècie de "Sympathy for the devil".
ResponEliminaSalut!