Hola blog. Una anècdota

Aquest matí he entrat a blogger tot disposat a escriure, després de gairebé tres (pensava que n'eren dos!) mesos sense donar senyals. I em trobo que no funciona. Després d'informar-me una estona, veig que vaig fer bé de no escriure, ja que es veu que s'han esborrat alguns escrits a partir de l'11 de maig sense voler (diuen). El fet és que ara veig que ja sembla arreglat i he decidit escriure el que tenia pensat.

En fi, resulta que fa uns dies, un article-entrevista a Puntí de l'Ara (aquest exactament, només es pot llegir si et registres al Premium, i sí, em vaig registrar només per llegir-lo. Només es poden llegir tres articles al dia si ho fas gratuïtament, però ja està bé, no crec que en gaires diaris sigui fàcil de trobar més de tres articles interessants al dia) i una conversa per mail amb Oriol Stardust sobre actuar a les meves terres, em van fer recordar la curiosa anècdota, sobre una de les meves primeres actuacions "serioses", l'estiu de farà dos anys. L'escenari, el meu poble, que no diré, ja que es troba en qualsevulla de les biografies autoritzades que corren per les diferents pàgines de concursos on m'he inscrit. La situació: fent de teloner a una banda, que tampoc diré, perquè m'agraden els secrets i perquè tampoc els vull mesclar en l'assumpte. En aquells temps el meu repertori era limitat, acabava de compondre "Res no és mesquí", "Una nit", "El dia dels morts", però encara no les tocava. "(Sense títol)" existia ja, en una versió molt (molt) primitiva, però no tenia títol encara (!). Tocava "Oh Maria", i alguns altres temes que tinc pensats recuperar, i el meu estimat públic em va xiular. Primer em van dir que toqués quelcom més animat, i al fer-ho, em van dir que marxés. Vaig acabar amb allò que en diuen un "fade-out" extremadament sorollós, i dirigint-me al públic em vaig acomiadar "aneu-vos-en tots a la merda". Més aviat, amb accent d'allà "neu-ton tots a la merda". Vaig baixar de l'escenari feliç, era la meva primera polèmica.

Poc després agafaria la guitarra i gravaria els temes esmentats i em diria "osti, ets cantautor! És més, ets un cantautor lo-fi!" i naixeria aquest bloc, i faria uns dos o tres concerts per any. Van ser paraules lletges, sí, però em dic "ho tornaries a fer?" i em responc "I tant! I aquesta vegada no marxaria de l'escenari, fins i tot seguiria tocant després de les paraules gruixudes, coi!".

Espero que aquesta divertida (per a mi almenys) anècdota no em produeixi el rebuig de les masses. Espero, també, que no afecti als jurats del Sona 9, que aquest any afronto amb un xic més d'esperança (oh, si em seleccionen per la primera ronda, em compro una samarreta, ho prometo!). El que passava és que jo cercava (com avui dia) sense trobar, el meu públic. Ara ens hi acostem, una mica, una mica.

En fi, "com van la cosa de fer cançons i tot això?" us deveu preguntar. Ja vau poder escoltar "L'home que va matar l'home que treballava fent de gos". Deia que no estava acabada, però crec que aniré més enllà, la tornaré a enregistrar de cap a peus. Un dia d'aquests potser em compro un micròfon i tot. Després, tinc uns 4 o 5 temes nous més, i uns 4 o 5 temes vells que m'agradaria recuperar (allò que deia abans) i reescriure. "Ens haurem d'esperar molt per escoltar-ho?", home, jo crec que potser fins al juliol, com el de l'any passat eh. Això sí, si els del Sona 9 es portessin bé, llavors sí que faríem les coses ben fetes, tot i que us hauríeu d'esperar una mica més! "Llavors ens veiem al juliol..." Ehem... sí. Bé, això no ho deixaré mort, ja diré cosetes en aquest blog, que l'enyorava molt.

I pròximament: La història de quan els de l'Enderrock trucaven a en Sam Destral per dir-li si volia posar publicitat al seu web i revista i el tonto els deia que no! I és que no tenia calers, ni es prenia seriosament el noi.

Moltes gràcies per l'atenció, ens veiem aviat!

PS. Avui és el concert d'en Puntí d'inauguració de la seva nova etapa, per dir-ho d'alguna manera. Al Luz de Gas, amb n'Antonio Fidel i Juan Carlos García. S'olora en Portet per tot arreu, i això em fa lamentar encara més no poder-hi ser. I el disc, que no surt fins la tardor... ja pot ser triple!