Sí, ben aviat. No res de l'altre món, això sí. Però novetats.
:) Bon any :)
dijous 29 de desembre de 2011
divendres 23 de desembre de 2011
Dissabte a Trilogy Rock
Abans que res, disculpar-me davant dels seguidors del blog (si encara són vius) i del mateix blog per aquest abandonament injustificat. Estem en temps de piulades i estupideses i a vegades un perd el nord i les ganes d'escriure més de tres ratlles amb sentit. És per això que tal com fa mesos que no actualitzava aquest blog, porto mesos sense acabar cap maleïda cançó. Guaiteu que dic "acabar".
El fet és que potser és hora d'anar per feina, i qui sap si tornant a escriure una mica per aquí, les idees retornen i em fan tornar a escriure una mica per allà. Durant aquests mesos he realitzat algunes actuacions de les quals n'he anat deixant constància al Facebook, tot i que allà tampoc podia esplaiar-me gaire. Vaig estar al Voilà! de Manresa (que va ser l'últim que vaig anunciar per aquí), al Macondo Bar formant part del festival "It's hard to be a saint in the city" organitzat per Johnny Rock'n'Roll, en el qual m'ho vaig passar molt bé. Vaig poder compartir escenari amb The Missing Leech, Dani Parker, Dino Ratso i Oriol Stardust, grans músics tots ells, i va acabar la nit amb en Johnny punxant música de la bona. Una magnífica nit, si senyor. Més tard vaig tocar al Bar Continental, compartint escenari amb en Vol Menor, David DeMontier i novament The Missing Leech. També una nit preciosa, esperem poder repetir l'experiència aviat. I ara farà una setmana vaig estar a La Gramola, de Manresa, participant en un Micro Obert que va organitzar la gent de Trilogy Rock (en Maurici Ribera, que és The Missing Leech, i Ferran Sarrió). I no sé si em deixo alguna cosa.
En resum, tot han estat experiències realment inspiradores i sense les quals segurament ara estaria bastant decaigut per aquesta manca de punteria amb les cançons sobre la qual parlava a l'inici d'aquest escrit. Poc a poc, de totes formes, les peces encaixen, i neixen nous sons, noves paraules (que són les que més costen de sortir). Mentrestant, espero anar gaudint d'experiències com les que he ennumerat. Aquest dissabte, per exemple, serà una oportunitat. En Maurici Ribera i Ferrán Sarrió (el primer un gran músic i tots dos grans persones) m'han convidat a passar per Trilogy Rock, programa de Radio Sant Joan que s'emet tots els dissabtes de 15:00 a 18:00 i parlen sobre música molt bona (per la qual cosa és un honor estar allí). Tocaré alguna cançó i bé, parlarem del que sorgeixi. No sé a partir de quina hora hi apareixeré, però recomano escoltar el programa de principi a fi. Si sou del Bages el trobareu a la freqüència 107.9FM, però si no ho sou, el podeu escoltar en directe al seu web: http://www.trilogyrock.com/ clicant al banner "Escolta'ns ara en directe" dins l'horari esmentat.
I el que deia, espero poder programar aviat noves dates de concerts, intentant que estiguin repartides per Catalunya. Em queda agraïr a totes aquestes persones que m'han acompanyat durant aquestes actuacions, les que ho han fet possible, i també totes les que han donat suport des de diferents espais. Una menció honorífica l'ha de tenir la meva xicota, eterna musa, Sarai Ruiz, qui ha d'aguantar totes aquestes dèries musicals que em passen pel cap.
I acabaré amb una recomanació. He esmentat uns tres o quatre cops a en Maurici, The Missing Leech. L'he conegut fa relativament poc, però es tracta d'una bellíssima persona que valoro molt haver pogut tractar. Però a banda d'això, hi tenim el músic, que també s'està tornant tota una font d'inspiració. Així doncs, mentre la majoria de llistes de revistes musicals s'omplen la boca amb els discs de PJ Harvey, Tom Waits, Fleet Foxes, Kate Bush, Antònia Font i els Manel (d'acord, són bons treballs igualment recomanables) jo us dic que escolteu un altre disc de l'any. "Trompetes a Holanda" és relativament breu, i les cançons d'igual forma, relativament s'assemblen. Però quan l'escoltes un cop i un altre (i a això ajuda molt la brevetat que esmentava així com el fet que puguis connectar amb les melodies ràpidament) es crea tal catarsi sonora dins la ment d'un, que no puc més que agenollar-me i demanar... "tots els formatges són iguals?". Les cançons que més m'agraden són "1998", "Unicors psicodèlics" i "Vora el foc", però tot i això, és un disc per escoltar tot seguit, i un cop darrere l'altre. El podeu escoltar aquí: Trompetes a Holanda
I bé, fins aviat, espero. Fins dissabte a Trilogy Rock!
Bon Nadal i Bones Festes!
El fet és que potser és hora d'anar per feina, i qui sap si tornant a escriure una mica per aquí, les idees retornen i em fan tornar a escriure una mica per allà. Durant aquests mesos he realitzat algunes actuacions de les quals n'he anat deixant constància al Facebook, tot i que allà tampoc podia esplaiar-me gaire. Vaig estar al Voilà! de Manresa (que va ser l'últim que vaig anunciar per aquí), al Macondo Bar formant part del festival "It's hard to be a saint in the city" organitzat per Johnny Rock'n'Roll, en el qual m'ho vaig passar molt bé. Vaig poder compartir escenari amb The Missing Leech, Dani Parker, Dino Ratso i Oriol Stardust, grans músics tots ells, i va acabar la nit amb en Johnny punxant música de la bona. Una magnífica nit, si senyor. Més tard vaig tocar al Bar Continental, compartint escenari amb en Vol Menor, David DeMontier i novament The Missing Leech. També una nit preciosa, esperem poder repetir l'experiència aviat. I ara farà una setmana vaig estar a La Gramola, de Manresa, participant en un Micro Obert que va organitzar la gent de Trilogy Rock (en Maurici Ribera, que és The Missing Leech, i Ferran Sarrió). I no sé si em deixo alguna cosa.
En resum, tot han estat experiències realment inspiradores i sense les quals segurament ara estaria bastant decaigut per aquesta manca de punteria amb les cançons sobre la qual parlava a l'inici d'aquest escrit. Poc a poc, de totes formes, les peces encaixen, i neixen nous sons, noves paraules (que són les que més costen de sortir). Mentrestant, espero anar gaudint d'experiències com les que he ennumerat. Aquest dissabte, per exemple, serà una oportunitat. En Maurici Ribera i Ferrán Sarrió (el primer un gran músic i tots dos grans persones) m'han convidat a passar per Trilogy Rock, programa de Radio Sant Joan que s'emet tots els dissabtes de 15:00 a 18:00 i parlen sobre música molt bona (per la qual cosa és un honor estar allí). Tocaré alguna cançó i bé, parlarem del que sorgeixi. No sé a partir de quina hora hi apareixeré, però recomano escoltar el programa de principi a fi. Si sou del Bages el trobareu a la freqüència 107.9FM, però si no ho sou, el podeu escoltar en directe al seu web: http://www.trilogyrock.com/ clicant al banner "Escolta'ns ara en directe" dins l'horari esmentat.
I el que deia, espero poder programar aviat noves dates de concerts, intentant que estiguin repartides per Catalunya. Em queda agraïr a totes aquestes persones que m'han acompanyat durant aquestes actuacions, les que ho han fet possible, i també totes les que han donat suport des de diferents espais. Una menció honorífica l'ha de tenir la meva xicota, eterna musa, Sarai Ruiz, qui ha d'aguantar totes aquestes dèries musicals que em passen pel cap.
I acabaré amb una recomanació. He esmentat uns tres o quatre cops a en Maurici, The Missing Leech. L'he conegut fa relativament poc, però es tracta d'una bellíssima persona que valoro molt haver pogut tractar. Però a banda d'això, hi tenim el músic, que també s'està tornant tota una font d'inspiració. Així doncs, mentre la majoria de llistes de revistes musicals s'omplen la boca amb els discs de PJ Harvey, Tom Waits, Fleet Foxes, Kate Bush, Antònia Font i els Manel (d'acord, són bons treballs igualment recomanables) jo us dic que escolteu un altre disc de l'any. "Trompetes a Holanda" és relativament breu, i les cançons d'igual forma, relativament s'assemblen. Però quan l'escoltes un cop i un altre (i a això ajuda molt la brevetat que esmentava així com el fet que puguis connectar amb les melodies ràpidament) es crea tal catarsi sonora dins la ment d'un, que no puc més que agenollar-me i demanar... "tots els formatges són iguals?". Les cançons que més m'agraden són "1998", "Unicors psicodèlics" i "Vora el foc", però tot i això, és un disc per escoltar tot seguit, i un cop darrere l'altre. El podeu escoltar aquí: Trompetes a Holanda
I bé, fins aviat, espero. Fins dissabte a Trilogy Rock!
Bon Nadal i Bones Festes!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)