Doncs podríem dir que gran nit. Bé, era dilluns, sí, hi havia poca gent (però bona!), però podem dir tant en Django Kosovo (segons va comentar) com jo que ens ho vam passar realment bé.
Django Kosovo és l'àlies d'un xicot argentí que toca la guitarra com els més grans i a més té un registre de veu poderosíssim, podent fer tant aviat de Tom Waits com de Robert Wyatt y Tim Buckley junts. Malauradament no te gaires temes propis fets i no hi ha cap espai web on comparteixi els seus treballs. Espero que en un temps es decideixi, ja que és molt bo. Ens coneixem de fa ja un temps a través d'un fòrum musical (responsable de la Revista Spazz) i quan em va dir que passaria per Barcelona no em vaig poder estar de proposar-li fer alguna cosa junts. I dit i fet, gràcies a la gent del Macondo que ens van oferir el seu espai teníem data durant els dies que ell s'estava per la ciutat. Ens vam conèixer personalment diumenge, passant la tarda assajant, i el dia següent mateix mostràvem els resultats. Tant de bo torni ben aviat, i amb moltes cançons pròpies.
Vam començar l'actuació davant de dues persones. I així va ser fins que ens quedaven un parell de peces del repertori assajat. Però llavors va venir un grupet de gent, i bé, a banda de repetir algunes de les cançons ja tocades, doncs ens vam decidir a improvisar uns quants números, amb una bona resposta per part del públic. Moltes gràcies doncs als qui hi eren, al Macondo Bar, i especialment al gran Django Kosovo, que va estar increíble, no només amb el tema propi i les versions que va tocar, sinó pels ingredients que va afegir a les meves cançons que mai crec que tornin a sonar igual.
Els instruments que vam utilitzar van ser: guitarra clàssica elèctrica, guitarra acústica, un pot gran de plàstic, una placa de metall i dos trossos de fusta per picar.
El setlist:
- Any nou
- Hivern
- Noia freda (després la vam repetir)
- Món (la vam repetir també. És una versió bastant diferent a la del EP)
- Mussol
- Moonchild (versió de King Crimson, veu principal: Django Kosovo. La vam repetir, tot i que el primer cop va quedar millor, sobretot la jam final on jugant amb el pedal d'efectes em vaig passar i vam acabar enmig d'un soroll brutal)
- I'll be gone (versió de Tom Waits, veu [increíble] principal: Django Kosovo)
- Alifib (versió i reconstrucció d'un tema de Robert Wyatt, a càrrec completament de Django Kosovo. Després la va repetir i em vaig animar a afegir-li una mica de percussió)
- Yik-yik (tema de Django Kosovo, aviam si l'enregistra algun dia. Molt bo)
- Letztes Biest (am Himmel) (versió d'Einstürzende Neubauten. Aquí vaig cantar, bé, intentar cantar, jo. Django Kosovo li va donar als objectes de percussió que havíem aconseguit)
- Moonshake/Mushroom/Halleluhwah (improvisat, a tots dos ens agrada Can i els vam decidir rendir homenatge a través de tres cançons seves)
- Lorelei (la guitarra que hi va afegir en Kosovo... que gran)
- Ella està morta (no tenia pensada tocar-la, però com que s'havia mort en Fraga s'havia de trencar la solemnitat dels diaris...)
- L'home que va matar l'home que treballava fent de gos (tampoc estava planejada, però mireu, va sorgir)
Les fotos es van fer amb la càmera d'en Django, així que tan bon punt m'arribin seran compartides al Facebook.
I bé, ara a treballar amb l'EP de febrer. Hi ha dues cançons acabades ja (d'escriure, no d'enregistrar), i dues més a mitges (tinc altres cançons però tal com sortien vaig pensar que anaven millor per altres mesos, i clar, queden reservades). A veure que en sortirà... El dissabte 28 de gener toco al Cara B en un esdeveniment organitzat gràcies a en Carles Cuxart, Vol Menor, on a banda d'ell i servidor hi tocaran també els bons De Montier, Elaiza i Albufera. Potser avanço alguna cosa de "Febrer".
Ah, i finalment, curiosament el 13 de febrer és el 50 aniversari de la mort de Francesc Pujols. Genial que coincideixi amb les dates que vaig triar per al llançament de cada EP (gràcies al senyor Guillamino, doncs, per triar el 12). Mereix mil homenatges, així que des d'aquí demano concert especial de Pau Riba, Sisa, Oriol Tramvia, Roger Mas i Quimi Portet. Per favor!
Salutacions!
0 comentaris:
Publica un comentari